Fa pocs dies hem conegut el nou text del que serà la proposta de Llei de Joventut que el Consell de la Generalitat Valenciana traslladarà a les Corts per al seu debat parlamentari. És un nou text però no el primer. Des de 2007 s'han presentat vora mitja dotzena de documents que s'han perdut pel camí, fins i tot quan ja havien estat objecte de negociació, almenys, amb el Consell de la Joventut (CJCV) que reuneix al teixit associatiu juvenil... altres agents implicats en les polítiques de joventut al País Valencià, com ara els ajuntaments o qui les desplega com a professionals, hem estat ignorats pels actuals dirigents de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ)... i mira que hem insistit (però sembla que estem ja estigmatitzats per la crítica que venim fent als constants retalls en ajudes per al lloguer, beques per a estudiar idiomes, equipament per a centres d'informació juvenil, places de campaments...).
Quina llei ens proposen? Hem fet un estudi comparatiu amb les lleis de joventut que s'han aprovat en altres Comunitats Autònomes (Castella i Lleó – que fou la primera, en 2002- Madrid, Aragó, Canàries, La Rioja, Illes Balears i Múrcia) i detectem que, lògicament, totes elles s'ocupen de l'organització de les institucions (autonòmiques o locals) que tenen les competències de la política de joventut o les gestionen, estableixen la transversalitat i la integralitat com a metodologia de disseny i gestió de la política de joventut, regulen les formes i canals de participació juvenil (abordant allò relacionat amb l'associacionisme juvenil i els Consells de Joventut), creen serveis d'inspecció i aborden aspectes sectorials de la política de joventut i els serveis per a joves com ara la informació juvenil, l'animació, el turisme juvenil, l'ocupació, la formació, l'habitatge, l'oci, la cultura, la salut, la família...
Front a este esquema que es repeteix en tots els textos analitzats el cas de la proposta de llei que presenta l'IVAJ resulta absolutament inconcret i especialment mínim quan s'aborden les polítiques sectorials de joventut (que s'inclouen dins del capítol del Pla Jove en un únic article) però sí és significativament molt concreta en tot allò relacionat amb la regulació dels Consells de la Joventut (són 15 els articles dedicats a regular–los) quan sí existia ja una legislació, però, no els tenia sota el seu control absolut.
La llei valenciana que se proposa li canvia el nom a l'IVAJ que passaria a denominar-se “Generalitat Jove”. I poc més. La llei d'oblida absolutament de revisar la distribució de tasques entre els diferents actors de l'administració que intervenen en les polítiques de joventut, des del nivell més alt, l'IVAJ, al més pròxim als i les joves, els serveis de joventut dels Ajuntaments.
Pensem que és bàsic que la llei establisca tant objectius clars com les accions a executar en assumptes com ara l'accés a la vivenda, la relació entre l'educació formal i la no formal, la inserció laboral, les iniciatives emprenedores, la mobilitat (turisme, pràctiques, idiomes), la difusió dels valors propis d'una convivència democràtica, els hàbits saludables, la conservació mediambiental, la promoció de la cultura pròpia, la gestió de la diversitat social o la participació associativa. Però si són cabdals les polítiques sectorials també és vital repensar els instruments d'intervenció.
Cal ordenar la feina. No és acceptable, menys encara en un moment d'escassesa de recursos en les administracions públiques, que ajuntaments i Generalitat estiguem solapant i contraprogramant deteminades actuacions mentre altres qüestions es queden sense resposta. Els ajuntaments (i també les assocacions juvenils) han de ser els vehicles principals de la Generalitat per a arribar als i les joves. Les Diputacions i la Generalitat hauran de cobrir directament aquells espais territorials on no hi ha iniciativa municipal en matèria de joventut, però on si existisca algun servei municipal per a joves haurà d'establir-se un sistema de col•laboració fonamentat en la complementarietat i la subsidiarietat. La Generalitat arribarà a més joves i de manera més efectiva si incorpora als ajuntaments a eixa tasca i els ajuntaments han d'assumir que determinades actuacions són més operatives si l'escala de gestió va més enllà de l'àmbit local. Així ho han entés totes les altres Comunitats Autònomes en les seues lleis de joventut. A més la llei hauria de servir per a revisar els mecanismes de finançament de les polítiques de joventut, des de la Generalitat als municipis, la definició i reconeixement dels perfils professionals per a realitzar activitats per a joves o prestar serveis als joves, les condicions de seguretat de les activitats per a joves per a previndre desgràcies que puntualment impressionen l'opinió pública.
L'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la política de joventut com a competència exclusiva de la Generalitat. Malgrat el desgavell que ha caracteritzat fins ara l'elaboració de la Llei de Joventut encara estem a temps d'aprofitar esta oportunitat. Les i els professionals que treballem en el sector de les polítiques de joventut (informació juvenil, animació, monitors de temps lliure, mediadors... tant assalariats com voluntaris) volem opinar, aportar... amb una única intenció: millorar els programes i serveis que contribueixen a l'emancipació i creixement personal, a la inserció en la societat valenciana dels i les joves.
Article redactat per l´Associació
de Professionals de Joventut de la CV
Per a sumar-te a la inciativa i signar-lo:
http://www.facebook.com/l/5d08c;bit.ly/b6myMB
